Namasté.
Confies en tu?
Si realment confies en tu, res a dir. Si no és així, al menys en la totalitat, és impossible confiar en el teu entorn, persones, situacions, etc. totalment. Confiaràs en els altres tant com confiïs en tu mateix.
Confies en la vida?
Segons el punt anterior, queda clar que no es pot confiar plenament en la vida si no es confia en un mateix.
Pel que fa a la paraula “vida” que anomeno en la pregunta, preferiria dir Déu, doncs en el concepte de Déu hi va inclòs el Tot, tan la vida com la mort, tan l'odi com l'amor, tan l'alegria com la tristesa. Així que la pregunta, realment seria: confies en Déu (no un senyor amb barba, veu greu, ben alimentat i assegut en un tron a 2,38 milions de quilometres sobre els nostres caps que ens vigila)?
Namasté (salutació de la Índia que significa: de paraula, des del cor, amb la mirada, amb la acció.., percebo en tu la Divinitat, que també està en mi).
Totes les cultures, d'una manera o altra han volgut expressar això. Fins i tot ho veiem en la joventut més canyera, que es saluden xocant els punys i després es donen un cop al cor en senyal de reconeixement. A Catalunya passa un fet curiós. Per acomiadar-nos utilitzem l'adéu, que ve del adéu-siau (a Déu sigueu... encomanat). Actualment la “a” es va esborrant i simplement diem “Déu”. És a dir que, si ens donem compte, ens estem referint directament com a Déu entre nosaltres. Curiós, interessant... anem més enllà que els hindús! (jejeje)
On vull arribar? Endevina endevinalla: si tota persona que tens davant, en essència és el mateix que tu i, anant més enllà i tenint en compte que la mateixa Divinitat que està en tu està en l'altre i, que de Déu tan sols n'hi ha un, aquest altre, ets tu mateix, oi?
Així doncs, si confies en tu, en la vida, en Déu, realment no hi ha res que et pugui danyar, doncs no seria gaire intel·ligent danyar-se a un mateix.
Confiança. Etimològicament ve del verb llatí confido, tenir esperança, tenir fe. Fides és fe, lleialtat. En castellà és més clar, confianza, que seria con fe.
Ah! No confieu en el que dic, possiblement no dic la veritat, o almenys no en la seva totalitat.
Déu siau, que al revés és sigueu Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada