Alic al Melic ens envia un nou escrit!

Bones companys. 

El dimecres es va veure tot un espectacle al Centre Cultural amb el tron de preguntes cap a l’alcalde. No hi vaig poder assistir.  Quina pena... Però m’agradaria remarcar algunes coses i ja que no vaig poder preguntar-li. Que menys que dirigir-li les meves inquietuts per aquest meravellós món cibernètic que tant li agrada.

En primer lloc aquí li llençó la meva questió: m’agradaria que justífiquès el perquè de la equiparació salarial de la Policia Local als Mossos d’esquadra. No es pensi pas que digui que és dolent. Solament m’agradaria que m’ho raones. Però eviti llençar-me parrafots de polític i sigui concís.

Repassant una mica el panorama, per aquells qui no ho recordin a la policia local de Cambrils va agumentar significativament del nombre d’agents de baixa, 50 de 80. El sindicat de policia treu un comiunicat on critíquen la gestió autoritaria de la regidora. Això també anava pel comisari de llavors, aquell nen universitari del qual també demanaven la dimisió. No vull adentrar-me en el tema del canvi constant de caps de policia i REHUBICACIÓ, perquè no us penseu que aquest jove a marxat, que tenia un contracte i ara està a l’aparcam cobrant el mateix. Els policies també manifestaven els canvis constants de trons, rehubicació dels espais, obiligació a assistencia a cursos fora d’hores (un altre tema que no tractarem avui però que no es van arribar a fer, però es van pagar, i com que no tenien factura una empresa socialista els hi va fer), càrrecs de confiança (espies), accès a les dades de personal no autoritzat, despesa econòmica desmesuarada, tolerancia zero (perquè s’havien presupostat 800 mil euros en multes i això sortia a un mínim per dia), etc.

Que passa us preguntareu? Doncs que surt el seyor alcalde amb la regidora, mostrant-li el seu suport i el primer cop va arribar a negar. Després ho accepta i diu que hi haurien conseqüències. Ja les veiem les conseqüències, equiparació de sous amb els mossos són les conseqüencies. I us preguntareu perquè es va gestionar tot des del sindicat? Perquè els càrrecs de confiança (espies) estaven a la guait i qui portès la veu del col·lectiu sabia que li cauria un expedient. Un aplaudiment per les polítiques del socialisme del poble. Això em recorda al comunisme, d’Stalin.

I parlant de escandols del govern, en podriem parlar de molts però es que el cas de l’Oliver, em té robat el cor. Ell, amb la mare a la ACI es fica allà  i després es canvia la jaqueta per anar a fer de “progre”. Vuit anys servint fidelment als socialistes. L’ambició el cega, es pensa que acabarà amb el caciquisme de l’amo i el fan fora. S’arma la de dios bendito i acusacion de dictador i mala gestió no paren de sortir. Jo li pregunto a l’Oliver: ara? Osigui que et fan fora i per art de màgia són el diable i Llucifer. I després t’omples la boca dient que si “estic capacitat” i totes aquestses mandangues? Sisplau... Si tinguessis vergonya dimitires, i deixaries el nou moviment ciutadà a la ciutadania i no l’encapçalaries perquè els hi tens recor als socialistes. Però espereu que ara ve el millor! Marxen els fundadors del NMC perquè diuen que no representa els ideals amb que havia nascut, i després s’entornen amb els socialistes! I a sobre li comenten al facebook del alcalde donant-li tot el suport i més. Es que per fer-ne un culebrot. En comptes de Gadegania i Tot un Clamp a la TD Camp haurien de fer “ Pasión de Socialismo” “Quien es ese hombre, que mira i me da semillas de arbol, una fiera inquieta con su Chebrolet, y que grita OK!” . Això és manca de principis ètics.

Cambrilencs i cambrilenques, benvinguts a aquest circ que és la política local, la política general i la democràcia. Un aplaudiment per la classe política mundial, ni dretes, ni esquerres, ni centre, ni ètica, ni moral, ni vergonya. No us penseu que per no votar a cap d’aquests dos partits canviareu les coses, mateixos resultats amb cares diferents. Trencaran totes les promeses electorals si fa falta per tal d’escalfar la cadira a la sala de plens. Això no ho dubteu. En tota aquesta campanya, em venia de gust una mica de anticampanya.

El 22 aneu a votar, voteu-los a tots, no en voteu a cap, fiqueu un tros de xoriço com feia la Cori. Jo aniré a votar, però amb aquests polítics, em venen ganes de obrir la urna i vomitar